Ha passat el temps i les paraules de
vegades no acaben de sortir, doncs els sentiments són tan
profunds que costa posar-hi noms. Pèrdues, retrobaments, alegria, tristesa...
en tot cas, creixement personal.
Fa dies que us volia dir que torno a estar a l’INS.
Em fa molta il·lusió haver tornat al centre, són 15
anys de feina, 15 anys de compartir moltes hores amb companys i companyes, que
com a docents, aportem el nostre granet
de sorra en aquest procés d’ensenyar a aprendre.
Doncs sí, torno a estar integrada en aquest espai. Com ja
us vaig dir el curs passat, els mestres tenim la capacitat d’adaptar-nos als espais, als companys i sobretot als nens i o joves a qui
hem d’ensenyar.
Tot i amb això, quan deixes rere teu a altres companys de feina
amb els quals has compatit molt, i deixes a alumnes que has contribuït a educar, els trobes a faltar.
Avui em toca acomiadar-me dels nens i nenes de l’escola
on he estat treballant tot el curs anterior.
Els trobo per carrer, al supermercat, per la ciutat i s’apropen contents i encuriosits, “com
és que no ets amb nosaltres?” Sempre, quan deixem enrere una feina, deixem una petjada. Els nens i nenes
de l’escola m’ho confirmen amb les seves abraçades.
Ara, una altra vegada des de l’INS, em
toca fer el que m’agrada: ensenyar.
És igual la matèria que imparteixi, perquè el
que realment compta és ensenyar.
I mentre ensenyo, aprenc amb tots vosaltres. Gràcies.
Contenta de ser la tutora de 4t d’ESO.
Contenta d'ajudar-vos a trobar estratègies
per aprendre millor, per poder adquirir els coneixements necessaris per obtenir
la ESO. Contenta per ensenyar a SER i per aprendre amb vosaltres a SER jo també.
Junts ho aconseguirem! Endavant !
